Concert de la Banda Simfònica i de la Banda Juvenil en homenatge a les Dones Unioneres
La Banda Simfònica Unió Musical de Llíria interpreta una simfonia de James Barnes, compositor de Kansas, ciutat cretiva de la música per la UNESCO.
Demà divendres 6 de març, a les 22 h, tindrà lloc al teatre-auditori de la Unió Musical de Llíria un concert que oferirà la Banda Juvenil i la Banda Simfònica Unió Musical. El concert, amb motiu del Dia de la Dona, està dedicat a homenatjar a les “Dones Unioneres”.
En la primera part participarà la Banda Juvenil dirigida per Esteban Espinosa. El programa que interpretarà serà el següent:
- Andrés contrabandista d’Òscar Navarro;
- The lion King d’Elton Hohn amb arranjaments de John Higgins i
- The Ghost Ship de José Alberto Pina.
En la segona part actuarà la Banda Simfònica dirigida per Pablo Marqués, el qual ha preparat un concert molt especial amb la selecció de dues obres, una clàssica i una altra contemporània, que estan unides per un tema vital: el destí. La primera obra que s’interpretarà serà l’obertura La Forza del Destí de Giuseppe Verdi. Després s’interpretarà la Simfonia núm. 3 “Tràgica” de James Barnes. Cal destacar que el compositor d’esta simfonia, el nord-americà Barnes, ha estat durant 27 anys professor de d’orquestració i composició a la Universitat de Kansas, l’única ciutat als Estats Units que també va ser declarada “Ciutat Creativa de la Música” per la Unesco en el 2017. Esta ciutat fou la que en la reunió internacional de Ciutats Creatives celebrada el passat febrer a Burgos donà oficialment la benvinguda a Llíria en nom de totes les Ciutats Creatives.
James Barnes està considerat un dels compositors contemporanis més importants. La impressionant i esglaiadora Simfonia núm. 3 “Tràgica” consta de quatre moviments i fou composta en 1994. El tercer moviment és el més emotiu ja que està dedicat a la seua filla Natalie que va morir quan era un bebé. En canvi, l’últim moviment és l’oposat, ja que tres dies després de completada la simfonia naixia el seu fill. El mateix compositor manifestà que esta simfonia era el treball de major desgast emocional que mai havia fet i la compongué en una etapa molt difícil de la seua vida. La simfonia té com una cèl·lula rítmica que és la crida del destí, el qual sempre mana de tot. Este destí també es mostra en l’anterior peça interpretada, l’obertura La Forza del Destí de Verdi, manifestant amb esta simbiosi que el destí està finalment per damunt de qualsevol esdeveniment vital.
