Amb el concert de l’Orquestra Simfònica, Pascual Cabanes s’acomiada de la direcció de les orquestres de la Unió Musical
Des de l'octubre del 2018 ha dirigit i rellançat l'Orquestra Simfònica de la Unió Musical i ha posat en marxa i consolidat l'Orquestra Jove.
Pascual Cabanes va rebre un calurós aplaudiment després de la que va ser la seua última actuació com a titular de l’Orquestra Simfònica Unió Musical. Han estat cinc anys al capdavant de la formació simfònica més antiga de les creades al si de les societats musicals valencianes, cinc anys que han col·locat la tasca de Cabanes com un element decisiu en l’evolució dels projectes orquestrals de la Unió Musical. Uns projectes que han obtingut grans resultats artístics deguts al treball i esforç dels i les músics, és clar, però també, i en gran mesura, a la tenacitat i la constància del seu director Pascual Cabanes, controlant i integrant les 40 , 80 o 100 visions diferents dels instrumentistes que ha tingut davant seu a cada concert.
Francesc Rozalén va ser l’encarregat de la laudatio al director Pascual Cabanes, posant de manifest en les seues paraules tant els mèrits personals com artístics de l’homenatjat que, seguidament, va rebre, de mans de la presidenta de la Societat, Amparo Esquerdo, una placa commemorativa del seu pas com a director dels projectes orquestrals de la Unió Musical, recordant que Pascual deixa la direcció de les orquestres però mai no deixarà de ser un músic de la Unió, per tradició familiar i per convicció. Aques xicotet homenatge va acabar amb les breus però emotives paraules del mateix Pascual Cabanes que van culminar amb un Visca la Unió!.
Al concert de comiat, Cabanes va assumir un programa arriscat, amb obres de Shostakóvitx, Stravinsky i Mussorgsky, en què va lluir les habilitats de l’orquestra i dels solistes. Encetava el concert l’ Obertura Festiva de Shostakóvitx que va comptar amb la participació d’una fanfarria externa en la part final que engrandia i reforçava la sonoritat orquestral. Seguidament la intepretació del Pájaro de fuego, una obra d’una dificultat més que demostrada, va demostrar el virtuosisme de l’orquestra, capaç d’enfrontar un programa d’un repertori de tanta exigència.
A la segona part del concert l’obra més famosa de Mussorgsky, orquestrada per Ravel, Cuadros de una exposición, on els distints solistes van tindre un protagonisme més destacat i l’orquestra va traure a relluir el ventall de timbres i colors que l’obra oferix, amb el seu caracter virtuós, solemne i grandiós alhora.
Sens dubte, un programa tan exigent com atractiu tant per al públic com per a l’Oquestra Simfònica que tancava una etapa brillant amb el director Pascual Cabanes Fabra.
