Brillant actuació de l’Orquestra Simfònica al IV Festival CaixaBank d’Orquestres de la Comunitat Valenciana
Organitzat per l‘Institut Valencià de Cultura, CaixaBank i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), ahir es va celebrar el primer dels concerts de la quarta edició de Festival CaixaBank d’Orquestres de la Comunitat Valenciana a Alcoi ciutat que, juntament a Bocairent, són les capitals culturals valencianes 2021.
A causa de que aquest any no s’ha celebrat el concurs CaixaBank d’Orquestres de la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de la situació sanitària, les orquestres que participen en aquesta edició són les guanyadores de les edicions anteriors de l’concurs en les seves dues categories, “Martín i Soler” i “Salvador Giner”.
Amb aquest concert, en el qual l’Orquestra Simfònica Unió Musical de Llíria, dirigida pel seu director titular Pascual Cabanes, ha interpretat de forma brillant i amb una gran força i energia, la Simfonia núm. 7 de Ludwig van Beethoven, la Unió Musical de Llíria segueix celebrant el 40 aniversari de la creació de la seua orquestra.
La Simfonia núm. 7 de Beethoven va ser estrenada el 8 de desembre de 1813 a la Universitätsaal de Viena, dirigida pel mateix autor, en un concert benèfic destinat als soldats austríacs i bavaresos ferits a la batalla napoleònica de Hanau del 30 d’octubre d’aquest mateix any.
La nova simfonia creada per l’innovador músic de la Pastoral, va convidar a l’anàlisi i el va estimular, així com promoure curiositat al voltant d’un eventual “programa”. El fet que Beethoven no ho revelara no va impedir que els contemporanis, o la posteritat, inventaren els seus. És així que els comentaris descriptius de la Simfonia núm. 7 són abundants i variats. Se li van aplicar qualificatius com ara el de “simfonia romàntica”, “apoteosi de la dansa”, “ronda de pagesos”, “alegre mascarada”, “història de la cavalleria morisca”, “la més alegre de les noces”, “processó per les catacumbes”, “somni d’amor d’una sumptuosa odalisca “, ….
La resposta a totes aquestes fantasioses i presumptuoses interpretacions va ser proveïda per Beethoven mateix al referir-se a la independència que hi ha entre la música i els éssers humans i que podem extrapolar a la independència que hi ha entre la música i els programes descriptius:
“Las gentes nada significan: son sólo gentes;
generalmente se ven en otros, y eso es precisamente el nada.
¡A un lado con esto!
Lo bueno, lo bello, no ha menester de las gentes.
Está ahí, sin ayuda de nadie…”
